Club de lectura i escriptura de poesia
El Club de les Poetes Vives
Un lloc on l'alumnat escriu poesia, la publica sense signar entre iguals i l'escolta llegida en veu alta. L'anonimat és el que fa que s'escrigui de veritat: a quinze anys, signar un poema sincer davant de la classe és car.
En aquest club el femení és el genèric: quan diem «les poetes», hi som totes, tots i tothom.
Com funciona
- 01
Escriu
Un editor net, amb tipografia i disposició a triar. Pots començar d'una forma clàssica o de zero.
- 02
Pregunta
Una lectora atenta et fa preguntes al marge. No reescriu ni corregeix mai: tu decideixes.
- 03
Dona-li veu
Tria veu i ritme de lectura. Decidir on respira un poema és entendre'l.
- 04
Revisió
El professorat llegeix cada poema abans que surti al mur. Si cal una conversa, es fa amb discreció.
- 05
Mur
El poema surt com a peça gràfica, amb pseudònim i reproductor. Mai amb el nom.
- 06
Retira'l
El poema és teu. El pots retirar del mur quan vulguis.
Per a qui
Per a l'alumnat i el professorat de l'Escola Industrial. S'hi entra amb el compte de Google del centre; cap altre compte hi té accés. El mur és privat del centre.
«Carpe diem.»
Les poetes que citem aquí (Horaci, Whitman, Thoreau, Verdaguer, Maragall, Salvat-Papasseit) són totes de domini públic. La resta de la poesia la poseu vosaltres.